ELS MOLINS FARINERS D’AIGUA ALS TERMES DE TRAIGUERA I SANT JORDI

1.Introducció

 L’objecte d'aquest treball  tracta la posada en valor d’un conjunt de quatre molins d’aigua entre els termes de Traiguera i Sant Jordi, a la comarca del Baix Maestrat. Situats en un tram del riu Cervol que sol estar sec, els molins s’alimentaven de la mateixa aigua acumulada en una bassa i transportada a través de sèquies i canals.

 L’estudi realitzat es basa en la importància que prenen com a conjunt i en la seua relació amb l’entorn com a testimoni històric d’una manera de viure que aprofitava al màxim els recursos naturals del territori. La seua posada en valor, amb uns bons estudis previs, i una proposta adequada de conservació podrien ajudar a fomentar l’oferta turístico-cultural de la zona. Així, amb figures urbanístiques que protegeixin l’arquitectura popular i fomenten nous usos d’aquesta, s’evitarien el plans urbanístics poc adients que en els anys de bonança econòmica han ocupat el territori.

2.Localització

a)Comunitat autònoma: Comunitat Valenciana

b)Província: Castelló

c)Municipis: Traiguera, Sant Jordi

TRAIGUERA:          94. Molí de la Blanqueta   95. Molí de l’Estrella

SANT JORDI:         96. Molí del Pas              97. Molí Fole

Numeració extreta de:

“Catàleg dels Molins Fariners de la província de Castelló” BENJAMÍN BARBERÀ I MIRALLES

3.Delimitació

L’àmbit de l’estudi abraça tant els molins com un conjunt d’elements que es descriuen en l’apartat 4.

1. Molí de la Blanqueta

2.Molí de l’Estrella                                         3. Molí del Pequeño o del Pas

4. Molí de Fole

Panorama general, d’esquerra a dreta: 3. Molí del Pas, 2.Molí de l’Estrella, 1. Molí de la Blanqueta

4.Descripció i dades històriques

-EVOLUCIÓ HISTÒRICA

Els molins

Els molins apareixen en la història de la humanitat com una necessitat de l’home per a esmicolar el gra dels cereals que recol·lectava.  Siguen mogut per homes, animals, vent , aigua, etc... s’ha buscat la manera d’aprofitar l’energia per tal de fer rodar grans blocs de pedra per poder moldre farina, oli o el que faça falta. En cada territori i en cada época se les han hagut d’enginyar per tal d’aprofitar els recursos naturals aconseguint el màxim rendiment.

Els molins fariners d’aigua del Maestrat

En aquest terreny de poca terra conreable i clima sec, l’home ha hagut d’utilitzar el treball i la imaginació per tal d’aportar l’energia necessària per fer rodar els seus molins.  Els rius en aquesta comarca són secs en gran part del seu recorregut.  Això ha obligat als moliners a enginyar sistemes d’aprofitament de l’aigua. Per això, al voltant dels casals i molins apareixen un seguit d’elements que són bàsics per a la comprensió del seu funcionament. Assuts o peixeres,  sèquies, bassa, cup, rodet... Són un seguit d’elements que tenen com a finalitat fer rodar la mola per tal de moldre el gra o les olives.

Esquema del funcionament d’un molí fariner d’aigua

Recorregut del gra 1    1. La tremuja 2    2. El canalot 3    3. La mola volandera 4    4. La mola sotana 5    5. El farinal (és per on surt el gra ja molt) 6    6. La farinera (allà on es recull la farina)

Recorregut de l’aigua 9. La canal 8. El rodet (habitualment de fusta) 7. L’arbre

“Catàleg dels Molins Fariners de la província de Castelló” BENJAMÍN BARBERÀ I MIRALLES

Els molins de Traiguera i Sant Jordi

En aquest tram del riu Cervol les aigües desapareixen per evaporació i filtració. Tot i això donava suport als molins del terme de Traiguera i Sant Jordi. 

La peixera, que elevava l’aigua dels Ullals del Pont que brollaven al llit del riu, estava connectada a una sèquia que conduïa l’aigua fins a la bassa. Aquesta, situada al Molí de la Blanqueta, quan estava plena s’obria, i l’aigua que per gravetat baixava a través del cup  donava moviment al rodet per a moldre durant tres o quatre hores.

Després, aquesta mateixa aigua era conduïda per una canaleta que travessava el riu fins al marge dret  i per aquest continuava fins arribar al  Molí de l’Estrella.

Del desguàs d’aquest, encara s’alimentava el tercer  molí, el del Pas. Aquesta canaleta estava feta amb la mateixa grava del riu, a sobre s’hi col·locava un canyís que s’impermeabilitzava amb una capa d’argila. Aquest sistema de gran senzillesa tenia l’inconvenient que s’havia de refer cada vegada que hi havia una crescuda del riu, freqüents amb les pluges torrencials que caracteritzen el clima mediterrani.

Per últim, l’aigua del Molí del Pas era conduïda per una mina subterrània que anava a gran profunditat pel marge esquerre del riu fins al Molí Fole. Aquest però no va arribar a funciona mai, ja que quan estava tot a punt per fer-lo funcionar, una riuada el va malmetre, fent-lo totalment inservible.

-TIPOLOGIES

A) Peixera o assut: Obstacle al riu amb la finalitat de desviar l’aigua cap als marges per a conduir-la a les sèquies que assolint el nivell adient ompliran la bassa.

B)Bassa: Dipòsit per a emmagatzemar l’aigua, de manera que quan s’obria la molta fos uniforme.

Bassa del Molí de la Blanqueta. Avui dia difícil de delimitar, ja que ha quedat embeguda per la vegetació.

C)Sèquia o canal: Conducció d’aigua de l’assut o peixera fins a la bassa. En el nostre cas són les descrites en l’apartat anterior. Sèquia, canaleta (desapareguda) de grava i canyís, i sèquia subterrània.

D)Cup: Conducte vertical que donava potència a l’aigua de la bassa. Se li donava l’alçada i amplada necessària segons la potència desitjada per fer moure el rodet.

E)Casal i edificacions annexes: Els casals que albergaven tot el mecanisme del molí, anaven habitualment lligats a l’habitatge del propi moliner i la seua família. Així al voltant d’ells apareixen de vegades edificacions annexes, com un forn de pa, o un corral per als animals.

5. Relació d’immobles històrics

1. Molí de la Blanqueta

2. Molí de l’Estrella

3. Molí del Pequeño o del Pas

4. Molí Fole

(fitxes annex)

6. Normativa de protecció del conjunt històric

En un pla de protecció del conjunt s’haurien de preveure una sèrie d’articles on enumerar els aspectes destacats a l’hora de protegir el conjunt. Alguns d’ells serien:

Prohibir els moviments de terra i excavacions d’incidència paisatgística, així com senyalitzacions de tipus publicitari, l’abocament de residus i la tala d’arbres sense autorització.

Els usos permesos han de ser compatibles amb la posada en valor i gaudi patrimonial del conjunt.

L’arquitectura dels edificis de nova planta o de remodelació hauran d’adequar el seu caràcter a la tipologia i els acabats de la zona.

A més, tot el que no quedés recollit  en la pròpia normativa estaria subjecte a la Llei del Patrimoni Cultural Valencià.

7. Bibliografia

“Catàleg dels Molins Fariners de la província de Castelló” BENJAMÍN BARBERÀ I MIRALLES

“Molins fariners d’aigua” FRANCESC ÀLVARO I FÈLIX,  BENJAMÍN BARBERÀ I MIRALLES

-Escriptura núm. 186. Notari: Ramon Compte (La Jana). 3/11/1881

-p: 48 Cita d'un molí fariner al riu Cervol al capbreu 1587, sense nom propi

SANMARTÍN, A. (1991):"El cabreve de 1578: una sistematización de la renta feudal montesiana". Boletín del Centro de Estudios del Maestrazgo, 33, pp. 45-57